Simplement la vida

La vida és alegria però també és dolor, dolor per la perdua de les persones a les que estimem.
Adeu uelo Miguel, hem viscut moments molt molt bons, eixes anècdotes que ens contaves sobre la teua infància i joventut, quan vas estar de cuiner en aquell col·legi de frares en Ontinyent, les cançonetes i dites populars, les paelles, els partits que vam veure junts de futbol amb el valència i el madrid, la teua caseta, la piscina, els aniversaris i tants i tants records feliços que em venen al cap i no puc evitar les llàgrimes mentre escric aquestes paraules. Afortunadament tenim moltes fotografies on revivirem aquells moments, però sobretot estàs en la nostra memòria per a sempre, en la memòria de les persones que t'hem estimat. La teua filla Fina sempre em diu que m'estivames molts i jo li dic...ja ho se mamà, ja ho se, jo també l'estime molt. Has sigut un uelo meravellós, estigues on estigues, t'envie un abraç i tot el meu amor, ara cuidarem de la teua dona Maria, que tant i tant t'estima i que ara ho passa malament, però tranquil que la cuidarem.........fins sempre.

La meua parella Laura ha perdut també, fa uns dies, a la seua uela Isabel als 92 anys d'edat. Després d'una lessió de cadera, per tots és sabut que moltes persones majors ja no tornen a ser com eren i això deixa conseqüències psíquiques greus.
Isabel va faltar en la residència en Alcalà del Júcar on era visitada pels seus familiars i on era cuidada per la seua filla. 
Ha sigut molt dur per a la família veure-la d'aquesta manera en la residència després de tota una vida de vitalitat i moments inolvidables. Em sap molt greu no haver pogut gaudir d'aquestos moments, al menys em quedarè amb els records que té la seua néta i parella meua. Laura t'estime....besets.